Gorges de la FouSituats a la vall la més al sud de França, el Vallespir, en el territori Sud Canigóels Canyons de la Fou constitueixen un paratge natural i un patrimoni remarcable on cingles gegantins sagnats de vermell pugen a l’assalt del cel. El nom de « Canyons de la Fou » vé del torrent que corre pel fons i d’una paraula del català antic que vol dir barranc, precipici, pas estret ». És aquest derisori rajolí d’aigua que, des de milers i milers de segles, ha erosionat l’enorme massa del congost a una profunditat de 200 a 250 metres. L’aigua ha vençut la pedra i creat, des de la gènesi dels Pirineus, el seu propi camí a força d’obstinació.
Aquesta perforació de les aigües en l’enorme bastió de la Fou ha estat tant intensa que dins seu existeix tota una xarxa de galeries i grutes, i el fenòmen és encara més intens a les parts baixes del massís calcari on el líquid continua el seu treball d’erosió. Aquestes cavitats il·lustren ben bé la rudesa del lloc i l’espantosa profunditat dels abismes. Avui dia, el tall vertical dins de la roca supera els 200 m. Al Penyal del Soldat, a la riba dreta, hom domina el fons del canyó des d’una alçada de 205 m. La llargada total fa 1739 m. La passarel·la metàl·lica permet visitar els canyons durant 1500 m. La diferència de nivell entre l’entrada i la sortida és de 157 m, i implica doncs un pendent general de 9%. L’originalitat d’aquest paratge rau en la increïble estretor d’aquests canyons (menys d’un metre segons els llocs).

Els contes i llegendes dels Canyons de la Fou

La llengenda diu que en aquests vertiginosos abismes hi vivien bruixes i genis hostils. Durant segles, cap ésser humà s’atreví a passar per aquests foscos congostos.
Fa més de 155 anys, els « trabucaires », saltejadors de diligències armats de trabuc (arma de foc portàtil de canó curt i ample), es van amagar dins de les grutes amb un important botí per escapar-se dels soldats. Van ser arrestats a Cortsaví i ser executats en 1846 a Perpinyà. El botí, mai ha sigut descobert, i avui encara és amagat dins dels canyons.
Fa més o menys 60 anys, un pastor aplegant el seu ramat es va adonar que li faltava una ovella. L’animal imprudent havia caigut a baix d’una terrassa herbada, suspesa al buit. El pastor va recuperar la seva ovella, viva, i amb un pelatge tot blanc… Un veritable miracle! En 1928, un grup d’Arles de Tec i dels Banys i Palaldà va emprendre per primera vegada la travessada completa dels canyons. Aquesta exploració reunia en Peperty, De Viaris, Soule, Riondet i en Pujade. Caldrà esperar fins el 1954 però, per que sigui instal·lada la primera passarel·la de fusta, iniciant així veritablement la descoberta d’aquest lloc. Després, és el Sindicat Intercomunal d’explotació dels Canyons de la Fou, incluant els municipis de Montferrer, Arles de Tec i Cortsaví, que va ser delegat pel Consell General dels Pirineus Orientals per gestionar-ne l’explotació.

A la conquesta dels Canyons de la Fou

Aquesta és doncs la meravella natural única que Sud Canigó us proposa de visitar. Molt de temps, aquest paratge dantesc dels Canyons de la Fou va desafiar les empreses humanes. Avui dia, les passarel·les protegides per grans xarxes metàl·liques, permeten a tothom, adults i nens, la visita d’aquest paratge famós en dues hores, i en tota seguretat. Tot al llarg del recorregut obert al públic, curiositats naturals, com les concrecions calcaris de la Gruta dels Trabucaires o el Penyal de l’Àguila impressionen els visitants. Els Canyons de la Fou reuneixen també una flora extremament variada i original. S’hi pot descobrir, per exemple, l’Orella d’ós (Ramonda Myconi) que té flors o bé blanques o bé violetes. Aquesta planta, que habitualment creix en regions tropicals, constitueix una supervivència d’una flora avui desapareguda del nostre continent, però que era freqüent durant el període Terciari, quan van desaparèixer els dinosaures (des de – 65 M fins a – 2,6 M d’anys). El recorregut botànic va ser creat el 2011. Deambulant pels meandres dels Canyons de la Fou, podreu gaudir de la gran qualitat de l’espectacle proposat. Els Canyons de la Fou (ajouter des majuscules), si no tenen la llargada dels del Colorado, són però els més estrets del món. La vostra descoberta alternarà sectors on ronquen d’impressionants cascades, i d’altres més lluminosos. Els grisos i blaus metal·litzats de les roques rivalitzen amb els verds i marrons de les molses i falgueres enganxades al vessant de la muntanya. A l’estiu, la frescor dels canyons és pura felicitat. Tots hi sereu benvinguts. Aquesta passejada constitueix un canvi d’aire evident en un paratge encantador per tota la família.